Casa Maridia

La Casa Maridia s’emplaça en un teixit residencial consolidat de caràcter costaner, amb una forta càrrega històrica i ubicat entre la línia ferroviària, el mar i dues de les platges més emblemàtiques de la ciutat. Aquest entorn es caracteritza per contenir parcel·les de dimensions mitjanes i formes diverses, majoritàriament amb jardins privats, que es va desenvolupar i edificar principalment durant la segona meitat del segle XX. 

En aquest context, la parcel·la on es situa el projecte presenta una configuració poc habitual: una forma triangular en mitja lluna que ha condicionat notablement la seva ocupació. Tot i haver estat parcel·lada als anys 70, aquesta singularitat morfològica ha impedit que fos edificada fins ara, malgrat la seva privilegiada situació tocant a l’artèria viària principal i gaudint de vistes obertes al mar.

La configuració volumètrica i la implantació de l’edificació s’articulen com una resposta tant al paisatge urbà com a la memòria del lloc. En aquest context, el disseny de la casa transcendeix la simple funcionalitat i confort per construir un relat arquitectònic que respecta i enriqueix l’espai urbà existent. Des del seu origen, el projecte es planteja com una arquitectura d’arrelament profund, en diàleg amb la topografia suau, el clima litoral i la textura construïda pròpia del seu entorn. Es busca una presència continguda, precisa i duradora, capaç de construir no només espai, sinó també temps i memòria.

L’habitatge es resol mitjançant una volumetria orgànica, amb una planta baixa que s’obre cap al jardí, cap a la part posterior del terreny i cap al mar; i una planta primera que recull les estances més privades. La proximitat amb el mar no es tradueix en una obertura indiscriminada, sinó en una obertura mesurada, en un rerefons constant, no només visual sinó també climàtic i emocional. 

Alhora, la part posterior de la casa, esdevé un element concebut com un pati interior privat, protegit de les visuals del carrer i dels veïns, i íntimament connectat amb les estances principals de la planta baixa. Aquest gest volumètric genera un diàleg entre ple i buit, entre la massa construïda i l’espai exterior, entre la vida domèstica i el paisatge. L’arquitectura no només conté espai: l’articula, l’obre, el protegeix i l’activa. Aquesta relació s’estableix mitjançant transicions suaus entre l’interior i l’exterior: porxos, voladissos, paviments continus i obertures que dilueixen el límit entre l’espai construït i el jardí.

El programa es desenvolupa en dues plantes sobre rasant i una sota rasant. La planta baixa recull els espais de dia i serveis, mentre que la planta primera acull els dormitoris i banys, pensats des de la privacitat però sense renunciar a la relació visual amb l’entorn. El mar, tot i que no és omnipresent, apareix emmarcat i suggerit des de diverses estances, especialment des dels dormitoris de la planta primera. El projecte cerca una connexió emocional amb el litoral: la brisa que travessa la casa, la llum reflectida, el soroll de les onades. 

La materialitat del projecte es fonamenta en criteris de sobrietat, durabilitat i identitat tectònica. S’utilitzen materials propis de la zona—com la pedra natural, el formigó vist, la fusta i l’acer— que dialoguen amb l’entorn construït, tot cercant una expressió atemporal i continguda, sense obviar la durabilitat i la facilitat de manteniment. L’ús de textures naturals, juntament amb una paleta cromàtica neutra, permet que l’arquitectura recolzi el protagonisme de la llum. 

La llum natural es treballa com un element que modela i transforma els espais al llarg del dia, creant ambients canviants i profunds. No es busca una il·luminació constant, sinó una llum que respiri amb el temps: obliqua, silenciosa, filtrada o directa, segons el moment i la funció.

La geometria triangular de la parcel·la, complexa però alhora singular, és reinterpretada i posada en valor a través de diversos elements del projecte. Aquest gest es manifesta des de la traça general d’implantació fins a detalls puntuals: en l’estructura que sosté el porxo, en les àrees enjardinades de menor escala, en la forma de les baranes i en els volums sortints de les habitacions de la planta primera. Aquesta presència geomètrica, lluny de ser un límit, es converteix en una oportunitat per dotar l’habitatge d’una identitat pròpia, subtilment arrelada a les condicions singulars del lloc.

L’eficiència energètica ha estat un dels principals criteris en el disseny d’aquest habitatge. Per aconseguir-ho, s’han integrat solucions d’arquitectura solar passiva que optimitzen la captació de llum directa i indirecta, conjuntament amb un sistema de ventilació creuada que garanteix la renovació natural de l’aire. Conceptes que complementen una instal·lació de plaques solars fotovoltaiques i sistemes de climatització d’alta eficiència. A més, la ventilació de doble flux amb recuperador de calor contribueix a minimitzar les pèrdues tèrmiques. Aquest conjunt, sumat a un estudi rigorós del sistema constructiu i la composició tèrmica de les diferents pells de l’edifici, ha permès assolir una arquitectura responsable i eficient, sense renunciar a la qualitat formal i espacial.

> Texto en castellano

> Text in english

Emplaçament

Plantes

Alçats

Seccions

Detall constructiu

Axonometria conceptual

Imatges maqueta

ubicació : Catalunya, Espanya

promotor : Privat

arquitecte : Guillem Carrera

arquitecte tècnic : José Ignacio Cacho

estructura : Windmill Structural Consultants SLP

energia i instal·lacions : Zero Consulting (Ecotec Enginyers SLP), Josep Maria Delmuns

topografia : Àmbit i Territori SL

geotècnia : Geotec Estudis Geotècnics i Mediambientals SL

col·laboradors : Tamara Carballal, Adrià Cornet, Víctor Pérez, T80 arquitectura tècnica

constructor :  Gestión, Ingeniería y Construcción de la Costa Dorada SA

subcontractistes : Metalics Aleix SL, Moix Ebanisteria SL, Luxiform Il·luminació SLU, Oficrea SL, Chubb Iberia SL, Cal Tino Serveis de Jardineria SL  

any projecte : 2022

any fi construcció : 2025 

superfície : 377 m2

fotografia : Adrià Goula