Pista Jardí CA

Pista Jardí de Maçanet de la Selva

La Pista Jardí és un dels equipaments de referència del municipi de Maçanet de la Selva. Feta amb l’esforç i la il·lusió de tot un poble, va permetre als seus habitants disposar des dels seus inicis d’un marc incomparable per poder celebrar-hi tota mena d’actes durant l’any. Es pot dir que des de l’any 1949 fins avui, a la Pista Jardí s’hi han fet, a més de les festes majors, gairebé tots els balls, festivals de la vellesa, actes infantils i culturals, espectacles de teatre, cinema, classes de ball i sardanes, casals d’estiu, i fins i tot, combats de boxa. Pràcticament totes les activitats d’oci i culturals dels anys posteriors a la seva inauguració es van dur a terme a la Pista Jardí.

La ubicació escollida per a la Pista-Jardí no va ser casual: es va situar en una finca rústica recentment adquirida per la Societat, molt propera al seu local social i en un indret carregat de simbolisme, ja que tradicionalment s’hi havia muntat l’envelat del poble. A més, aquest terreny es trobava al camí que connectava la vila amb el cementiri, just al límit entre el nucli antic i els terrenys de terme, situant la nova construcció en una zona de transició entre el poble consolidat i els espais oberts.

> Texto en castellano

> Text in english

Fotografies històriques. 1949 Construcció de la Pista Jardí. 1949 La Pista Jardí rep els últims retocs en la seva construcció, propera ja la seva inauguració.

La construcció de la Pista-Jardí va ser una iniciativa clau impulsada per la Societat Recreativa “Unió Maçanetenca”, una entitat cultural i d’esbarjo fundada l’any 1915, amb l’objectiu de posar fi a les rivalitats entre el jovent de Maçanet. Aquest projecte es materialitza a finals dels anys 40, en un moment de consolidació social i territorial per part de l’entitat.

Fotografies històriques. 1953 Detall de la Pista Jardí amb les baranes de les llotges de fusta. 1953 La Pista Jardí en els primers anys després de la seva construcció.

Formalment, la Pista Jardí es tractava d’un àgora rectangular, amb espais de llotges als quatre costats, un petit escenari en un dels costats i un gran espai central lliure. Aquesta espècie d’àgora estava envoltada per una serie d’arcades de pedra, arrebossades amb morter de calç i amb un coronament de teules. Dins de cadascun del arcs s’hi va incorporar una gelosia de peces ceràmiques. Les baranes eren de barrots de fusta i separaven les llotges.

El volum rectangular original de la pista consta d’un mur amb una sèrie d’arcades i de llotges que abraça la pista central. Està revestit amb arrebossat blanc i coronat amb teula àrab. A l’interior de les arcades hi ha un element gelosia que separa l’interior i l’exterior de la pista i a la vegada fa de barana a les llotges. L’entrada principal a l’interior de la Pista, es troba vinculada a la cantonada d’entrada al casc antic, i és l’únic punt de la geometria del mur on es trenca la ortogonalitat en planta. També existeixen dos accessos més a l’interior de la Pista, per la zona de les llotges. Aquests dos accessos estan situats en els arcs dels extrems de la façana nord, ja que vinculen la Pista amb la zona del bar i els banys.

Fotografies històriques. 1960 Vista parcial de la Pista Jardí. 1967 Jocs infantils a la Pista Jardí.

La il·luminació del conjunt constava de dues tipologies diferenciades de lluminàries. Per una banda la il·luminació de les llotges constava d’uns aplics de paret situats entre els arcs, i per altra banda la il·luminació de la pista central es feia mitjançant unes lluminàries penjades amb uns tensors lligats a banda i banda de la pista, que passaven pràcticament desapercebuts. El conjunt de les arcades del mur que envolta la pista, dóna un caràcter especial a l’entorn i a la vila, una façana que ha esdevingut la imatge del poble en les temporades de festa major i de celebracions durant anys.

Eixos del municipi

En els seus orígens, la vila de Maçanet creixia al llarg d’un antic camí, paral·lel a la carretera actual. La proximitat a la carretera, i més endavant de l’autopista, per la part sud de la vila, va propiciar un creixement urbanístic cap a la zona nord del terme, concretament cap a la zona on es situa el cementiri de la vila. Aquest desenvolupament cap a nord va generar que l’antic camí del cementiri (actual avinguda Catalunya) es desenvolupés com a nou eix principal de ciutat. L’actual avinguda Catalunya actualment enllaça la plaça de l’església i el cementiri, l’un en cada extrem, i inclou la gran majoria dels equipaments i les zones verdes de la vila, inclosa la Pista Jardí.

Equipaments del municipi

La Pista Jardí està situada en una posició estratègica dins la trama urbana del municipi, en contacte directe amb el nucli històric i vinculada a un dels principals eixos d'equipaments i espais públics: l'avinguda Catalunya. Aquest eix acull una concentració significativa d'equipaments de caràcter educatiu, esportiu, cultural i social, com ara el teatre La Societat, la biblioteca municipal, l'església de Sant Llorenç, els serveis socials Can Falló i el centre cívic La Trincheria. La ubicació de la Pista Jardí, en aquest context, li atorga un gran potencial com a espai de connexió i centralitat dins la vida comunitària del poble. A més, la seva proximitat als principals serveis municipals i la seva accessibilitat des de diverses parts del teixit urbà reforcen el seu valor com a punt de trobada i com a peça clau en l’articulació de l’àmbit d’equipaments públics.

Zones verdes del municipi

1950

1970

1980

Evolució històrica Pista Jardí. 1950 - 1980

Al llarg dels anys, la Pista Jardí ha patit diverses transformacions que reflecteixen tant els canvis en l’ús social de l’espai com les necessitats de manteniment i adaptació als nous temps. Des de la seva construcció a finals dels anys quaranta, aquest emblemàtic recinte ha anat evolucionant progressivament, amb intervencions puntuals que han modificat la seva estructura, els seus materials i fins i tot la seva relació amb l’entorn.

Al llarg dels anys cinquanta, en ple moment d’activitat i esplendor de la Pista-Jardí, es van dur a terme diverses millores estructurals. En primer lloc, es va construir una tanca perimetral d’uns metre i mig d’alçada, amb pilastres, que delimitava tot el recinte. L’element més destacat era l’accés principal, on la tanca prenia alçada i incorporava un gran arc de mig punt, en consonància amb els arcs que caracteritzaven l’arquitectura interior de la pista. Al costat d’aquest accés també es va habilitar un espai per a la taquilla, per gestionar les entrades al recinte. Anys més tard, es va intervenir l’interior de la pista substituint les baranes de fusta originals per unes de metàl·liques pintades de verd i groc, probablement per raons de durabilitat. La porta de fusta de la tanca exterior també es va renovar en una intervenció posterior.

Durant la dècada dels setanta, es va reformar l’escenari de la Pista-Jardí. L’estructura es va eixamplar, arribant a ocupar dos dels arcs de la façana i aprofundint fins a arribar al límit de la tanca exterior. A més, es van afegir dues sales laterals, ampliant la funcionalitat de l’espai per a activitats escèniques i d’organització interna.

En algun moment dels anys vuitanta, es va dur a terme un canvi de la gelosia interior dels arcs. La gelosia original, feta amb peces ceràmiques vermelles amb formes triangulars, va ser substituïda per una de formigó prefabricat, amb peces quadrades i una circumferència central que modificava substancialment la imatge del conjunt. A la mateixa època, es va intervenir novament la tanca exterior, concretament al tram que dona a l’avinguda Catalunya. En aquesta zona es va renovar el mur i s’hi va incorporar també una gelosia superior, també de formigó prefabricat, però amb un disseny diferent del que es va aplicar als arcs interiors.

1993

2000-2004

2006-2009

Evolució històrica Pista Jardí. 1993-2009

Després d’uns anys de degradació i abandonament, l’any 1993 es va dur a terme una important obra de rehabilitació de la Pista-Jardí. Es va renovar completament el paviment, es van substituir les baranes i les teules de coronament, i es van canviar les gelosies dels arcs per unes de formigó prefabricat amb un disseny floral, format per la repetició de circumferències. Aquesta intervenció també va incloure la incorporació de dues grans portes metàl·liques –una a l’entrada i una altra al gran arc de la tanca– decorades amb l’escut de Maçanet, així com l’habilitació de dos arcs de la façana nord per accedir a les llotges.

Durant la dècada dels 2000, les transformacions se centren en millorar els serveis interns i l’entorn exterior. Es van ampliar les sales laterals de l’escenari per incorporar-hi vestuaris, i s’hi va afegir una porta posterior per facilitar l’accés des del darrere del recinte. Aquestes obres van implicar que dos arcs adjacents quedessin parcialment tapiats pel nou volum. Paral·lelament, es va dur a terme una renovació del paisatge, amb la substitució de les antigues moreres per espècies ornamentals: pollancres blancs a l’espai central, xiprers a les cantonades i moreres blanques en un lateral. També es va plantar vegetació als límits de la parcel·la, i es va construir un nou volum rectangular, amb coberta de teula, destinat a bar/cafeteria i serveis públics.

Amb el temps, es van reduir el nombre de moreres a causa del seu creixement excessiu, i es van fer millores d’accessibilitat tant a les llotges com a l’escenari. L’última gran intervenció arriba l’any 2009, amb la instal·lació d’una carpa tèxtil que cobreix tota la pista. Aquesta estructura, formada per una coberta de dues aigües, es sosté amb una estructura metàl·lica perimetral i dos grans pilars centrals, proporcionant protecció i ampliant les possibilitats d’ús de l’espai en condicions climàtiques adverses.

La proposta per a la nova Pista Jardí parteix d’una voluntat clara de posar en valor l’edifici original, actualitzar-ne les funcionalitats i recuperar-ne el caràcter d’espai públic integrat dins del jardí. Aquesta intervenció es fonamenta en quatre grans criteris que guien el projecte, tant a nivell formal com funcional, paisatgístic i social.

En primer lloc, es vol recuperar la formalitat original que caracteritzava la Pista Jardí com a referent simbòlic i arquitectònic del municipi. Això implica ressaltar aquells elements més emblemàtics, com els arcs, les gelosies i les llotges, així com retornar a la volumetria inicial, amb una forma rectangular i exempta dins del jardí. D’aquesta manera, es planteja eliminar el volum afegit de l’escenari i els vestuaris, que distorsionava la puresa de la proposta original, i reforçar la seva presència com a element singular dins del paisatge verd.

El segon criteri consisteix en ampliar i adaptar les llotges i l’escenari per tal de millorar l’accessibilitat i augmentar la capacitat de públic. Es preveu ampliar tant les llotges com les zones de circulació posteriors, de manera que aquestes siguin accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. També s’incorpora una nova línia de llotges, ubicada per davant de l’existent i a una alçada intermèdia entre la plataforma i la pista, amb l’objectiu d’oferir una millor visibilitat i major comoditat per als espectadors. A més, l’escenari es reubica en una posició central dins l’espai, permetent una millor distribució del públic i una posada en escena més equilibrada.

En tercer lloc, es posa èmfasi en recuperar el valor de jardí del solar. Això es tradueix en una clara aposta per la desurbanització parcial, substituint el paviment dur per paviment drenant de sauló compactat, que millora la gestió de l’aigua i permet integrar vegetació tapissant. Es generen també espais d’estada amb mobiliari urbà ubicat estratègicament entre la vegetació existent, que es preserva en la mesura del possible. Pel que fa a la materialitat, es recuperen elements propis de l’edifici original, com el morter de calç, la ceràmica i la teula àrab, i s’incorporen nous materials com la fusta i l’acer, utilitzats amb tècniques respectuoses amb l’esperit original però adaptades a les exigències actuals.

Finalment, es repensen els fluxos de persones abans, durant i després dels esdeveniments, amb l’objectiu de millorar-ne la funcionalitat i garantir una experiència segura i agradable. Es proposa una redistribució dels punts d’accés a l’interior de la pista per evitar aglomeracions i facilitar la mobilitat. Paral·lelament, es vol fomentar l’ús de l’entorn com a espai públic polivalent, on el jardí pugui funcionar tant quan la Pista estigui oberta com tancada, oferint diverses activitats i usos repartits al llarg del solar.